Les danses amb espases, com també passa amb els balls amb bastons, són presents a nombrosos països i regions del món. No hi ha una sola forma o mètode coreogràfic. Igual que passa amb els bastons, en funció de l’indret on et trobis, l’espasa s’utilitza d’una forma o una altra en el moment d’executar la dansa. 

El Ball d’Espases de Barberà del Vallès s’identifica amb la modalitat de simulació d’una batalla. Aquest ball d’espases es caracteritza per tenir espases que deixen de ser decoratives o merament figuratives i sí que s’utilitzen com a element principal del so i la dansa. En aquest cas, les persones que dansen, equipades amb una o més espases de diferents tipologies o altres elements propis d’una batalla, interactuen amb la resta del grup, tot fent xocar les espases al ritme de la música. 

La iniciativa s’introdueix a través del projecte educatiu de Cultura Popular de l’Institut La Romànica, i l’impuls de la Colla Bastonera Les Romanes, del mateix municipi. Amb la intenció de poder tenir un element característic de l’històric esdeveniment barberenc de l’Aplec del Pa, així com del Mercat Medieval del barri de la Romànica, el projecte s’inicia formalment l’any 2022, amb una primera ajuda, tot deixant material, per part del Ball d’Espases de Salou. 

En el procés de tria i confecció del vestuari, inclosa l’espasa, hi és present en tot moment l’Associació d’Història de Barberà qui assessora per dotar-lo d’un context i un rigor històric en coherència amb el municipi, el seu entorn i la seva història. Finalment, la vestimenta es relaciona amb dos contextos diferenciats: 1) les ràtzies, tot començant la història amb el canvi de mil·lenni, quan ja hi havia el castell o masia fortificada de Barberà del Vallès, i 2) la presència d’un barberenc important, com és Jofre de Torre, a la novena croada a Tunis l’any 1271 i a la conquesta de Sícilia per part de Pere el Gran. 

El Ball d’Espases de Barberà del Vallès es presenta formalment, amb el seu vestuari, el 23 d’abril de 2023, per Sant Jordi. Des d’un primer moment, a més, ho fa amb coreografies pròpies, acompanyades normalment del so del flabiol i tamborí.